Kilian Jornet: 5 carreras 5 continentes

Com ja vam informar el diumenge passat dia 23, Kilian Jornet va completar el seu repte personal de fer la cursa més dura de cada continent, d'aquí el nom de 5 curses 5 continents. I ho va fer de la millor manera posible, amb cinc victòries. La veritat és que en Kilian és una figura reconeguda a nivell mundial com el millor corredor de l'especialitat amb només 24 anys. Amb aquesta gesta encara es consagra més com el rei absolut. La seva temporada 2011 ha estat fantàstica, 15 curses amb 13 victòries, una tercera posició i un abandonament.

Farem un repàs amb al que ha estat aquest repte personal que l'ha portat a córrer per Australia, Estats Units, Europa, Sud Àfrica i Malaissia. També hi ha els vídeos relacionats de les curses pels que tinguin més temps per gaudir-los.

1.-  El 14 de maig, tot just 15 dies després de finalitzar la temporada d'esquí de muntanya, va començar amb la The North Face 100 Astraulia . El recorregut, a l'oest de la ciutat de Sydney, a les muntanyes Blue Mountains, comptava com el seu nom indica de 100 kilòmetres, bastants ràpids i planers, i on van prendre part més de 700 corredors. Kilian Jornet va aconseguir la victòria establint un nou rècord de la prova amb 09h19'06". El rècord anterior estava a mans del corredor Andrew Lee aconseguit al 2010. La segona posició va ser pel francès François D'Heane amb 09h24'33" i en tercera posició el sud-africà Sandes Ryan a més de 30' minuts. La també companya d'equip de Kilian Jornet, Nerea Martínez, va finalitzar a la segona posició.

2.- La segona cita del seu repte va ser la 38a Western State 100 miles maraton, el 26 de juny. 161 kilòmetres per davant des de Squaw Valley fins a Auburn amb 4700 metres positius i 7000 metres negatius. No és la ultra més maca ni les més dura de les que es fan als EEUU però sí la més mítica de totes i els corredors americans la tenen marcada al calendari, sobretot aquesta edició del 2011 on tornava Kilian Jornet després del seu debut l'any 2010 ja que era el primer corredor no autòcton que podia guanyar la cursa. Després de  pagar la novatada de l'any anterior on es va desfondar i va finalitzar a la tercera posició amb 16h04', aquest any no va defraudar. Va venir a disputar de tu a tu als corredors locals, tot i que no li van posar les coses fàcils, s'imposava amb un temps de 15h34', tercer millor temps de la història. Segon Mike Wolfe del North Face amb 15h38' i en tercera posició Nick Clark del Pearl Izumi amb 15h50'. RESULTATS

3.- Tercer repte, aquesta vegada a Europa amb la Ultra Trail del Montblanc. Si ja el traçat clàssic de la prova és prou dur amb els 167 km i 9600 m positius l'edició del 2011 va estar marcada per les condicions climatològiques que van obligar a l'organització a canviar el recorregut amb un resultat final de 178 km i 10300 m positius i provablement l'edició més dura i més maques de les disputades i on estaven presents els millors corredors del món de l'especialitat amb el duel entre North Face i Salomon. La cursa va estar dominada pels corredors espanyols del Salomon, Kilian Jornet, Iker Carrera, Miguel Heras, tot i que aquest últim va haver d'abandonar per problemes físics. El duel entre els dos corredors del Salomon es va decantar a favor de Kilian Jornet que s'imposava per tercera vegada amb un temps 20h36'. Establia un nou rècord de la prova en l'edició més dura i més llarga de la història. El va acompanyar al podi el seu company Iker Carrera i el corredor de North Face Sebastian Chaigneau. RESULTATS
Us deixem amb un parell de vídeos de la cursa i amb els 2 vídeos que EUROSPORT va fer de la cursa

4.- Quart repte, aquesta vegada a Sud Àfrica,  la Table  Mountain SA, el 17 de setembre.  Primera cursa a terres africanes que disputava, el recorregut amb37 kilòmetres i 1700 metres de desnivell positiu, bastant fàcil durant els primers kilòmetres per complicar-se més en els darrers kilòmetres on s'ha arribava a la cota màxima de la cursa amb els 826m d'alçada. En Kilian es va imposar amb un temps de 3h41'47". Va completar el podi Greg Vollet amb 3h46'49" i Allen Benn amb 3h49'51". RESULTATS

5.- I última cursa i potser la que durant més temps recordarem tots i segur que també el mateix Kilian, la 25a Mount Kinabalu Climbaton a l'illa de Borneo, la primera Supercup Skyrunning de la federació internacional. Una cursa mítica, dura i tècnica, la pujada i baixada al cim del Kinabalu de 4095m d'alçada. En total 21km i 2300m  positius amb les condicions d'humitat característiques de la zona que la endureixen més. En Kilian no va poder seguir el fort ritme de pujada marcat per Marco di Gasperi que arribava primer al cim, per darrera seu Kilian Jornet i Luis A. Hernando passaven a 3'40". Gasperi arriscava a la baixa i patia una caiguda però va mantenir el ritme, per darrera seu Kilian volava i anava retallant la diferència. A falta de 3 km per arribar a meta, on ja només quedava asfalt fins a meta, va ser quan va donar caça a Gasperi i amb un final agònic Kilian Jornet s'imposava amb només 40" de diferència. El temps final va ser de 2h37'04". Gran victòria per completar una temporada fantàstica plena d'èxits i culminava amb una victòria més, cinc de cinc, el seu repte de cinc curses cinc continents.

Us deixem amb les seves paraules publicades a la seva web el mateix dia de la victòria:

"Ya está, se terminó. Hoy ha sido una carrera muy especial. Por el lugar, por los rivales y por todo lo que ha pasado antes. A las 7 de la mañana salimos disparados detrás de una decena de corredores malayos que parece que corrían el 100m lisos. Me pongo a rueda de Marco, empezamos a subir, el ritmo es alto, me engancho a sus pies e intento que no me deje atrás. Reviento. Me explotan las piernas y siento como se bloquean. Mierda! Empiezo a subir a mi ritmo, me atrapa el corredor Japonés Toru, y me engancho a su rueda. No puedo dejarlo! Al llegar al refugio, a mitad de la subida nos atrapa Luis Alberto y empezamos a animarnos para irnos para adelante. Ni rastro de Marco. Nos animamos mutuamente haciendo relevos. Marco nos dobla en la bajada, 4 minutos delante. Llegamos a la cima juntos. Empezamos a bajar y al llegar al final de la roca, me tiro para adelante. “Venga, a por el” me dice Luis Alberto. No lo creo posible. Pero me lanzo entre las escaleras, raíces y rocas lo más rápido que puedo. Perdiendo el control numerosas veces, sin llegar a anticipar. Pero sé que estoy bajando rápido. Los espectadores me dicen que me acerco a Marco. Tres minutos, dos minutos, un momento. Al final de la bajada por sendero. Travieso el puente, giro y veo a Marco delante. Acelero, paso a Marco que se pone a correr a mi lado. “estas bien?” le pregunto. Empezamos los 3 km de asfalto codo a codo. Acelero, oigo que sus pasos se alejan. Acelero más. Marco está unos 100m detrás. 1km, 900m, 700m, 500m, esprinto. Nunca hubiera pensado en atrapar Marco en la bajada. Han sido 2h37'08'' de lucha y 56'24'' de bajada de locura!

La temporada se termina. Ha sido una temporada muy especial, dura, llena de emociones muy distintas. 15 carreras, 751km, 45.000m de desnivel y 77h con un dorsal. 13 victorias, 1 3a posición, 1 DNF. 5 continentes. Pero ha sido mucho mas que esto. Los números no pueden representar nada de las emociones que he sentido. Han sido 3 carreras magníficas, de verdadera lucha. Giir di Mont, Sierre Zinal y hoy en el Kinabalu, siempre codo a codo con mi ídolo en este deporte, y en la actualidad el mejor en la corta distancia. Marco de Gasperi. Han sido bonitos viajes y carreras para descubrir, para divertirse. Australia, Grecia, California, UTMB, Sudafica. Han sido momentos duros, muy duros, donde por intentar estar presente en todas partes perdí la montaña y con ella las ganas de correr, de competir. Y luego, han sido semanas de placer en la montaña, para volver a Malasia, con la ilusión renovada. Ahora, descanso, no de horas en la montaña, que van a haber muchas, y a preparar la temporada de invierno. 18 semanas faltan para los Campeonatos de Europa de skimo! Let's go! "