dilluns, 13 de setembre del 2010

II Cursa de Muntanya de Montblanc

Aquest cap de setmana es va disputar un nova prova del Circuit Català de Curses de Muntanya, es disputava la II Cursa de Muntanya de Montblanc i fins allà es va desplaçar el Matxacuca Roberto Sancho.
Malauradament en Roberto no va tenir la sort del seu costat en una cursa que va control·lar molt bé des del principi però a falta d'un kilòmetre per arribar a meta es va esquinçar turmell i genoll a la vegada i no va poder finaltizar la cursa. Esperem que no sigui res greu i en poc temps el tornem a tenir al 100% ja que estava en un gran estat de forma  i amb moltes possibilitats de tornar a fer podi al Circuit Català.
Pel que fa a la cursa us deixem amb les seves pròpies paraules que ens ha fet arribar ell mateix:

" Hem sortit un grupet de 5 a força a ritme durant els primers 5 km, a les primeres rampes hem començat en Pijuan i jo a deixar una mica enderrera a la gent menys a Albert Ferrer. La primera pujada llarga en Pijuan ha apretat de valent i hem marxat tots dos, al km 12 final de la primera pujada ha intentat deixar-me però només ha pogut separar-se uns 15 segons, deseguida ens hem tornat a còrrer junts i cap al km 15 he estat jo el que ha apretat i ha passat més o menys el mateix, ja portàvem uns 5 minuts sobre el tercer en Jordi Pàmies del Borges trail. No ha estat fins al km 18-19 aprox que el Pijuan en una baixada molt rápida ha intentat deixar-me i ha estat aquí quan he aprofitat que ell anava a tope per apretar més que ell, abans d'arribar a la última pujada de caminar i força directa, curta però molt dura. Al final de la pujada ja he obert forat i he baixat fins al km 25 en solitari amb el Pijuan a uns 30" i anava amb molta força i un ritme molt fort....i tot just al final de la baixada que a trams era molt pedregosa m'he trobat amb una pedra que portava el meu nom, era l'última pedra del camí ( t'ho juro ) abans d'agafar 700 m de pista de sorra semiplanera i 300 més d'asfalt.........me torçat el turmell i el genoll de manera lleu però suficient per acabar la cursa allà mateix amb la moral pel terra, ho he intentat però el genoll en aquell moment s'ha queda't " fuera de combate " no podía còrrer més. Anava directe a guanyar la cursa....així que no només cal estar fort i estar atent, s'ha de tenir la sort del campió també. La veritat es que estic força desanimat..............."

Desitjem que en Roberto es recuperi aviat. Ànims màquina!!

Quan disposem de les classificacions actualitzarem la crònica.